London experience begins!

Finalment el compte enrere ha acabat. Ja sóc a Londres, ja he començat el curs, estic instal·lada a la casa i començo a viure aquesta experiència.
Voldria haver escrit durant l'estiu, sobretot després del viatge a Islàndia, algun dia potser ho faig, doncs va ser genial, d'aquells viatges per recordar tota la vida! Però també m'agradaria haver anat apuntant tot allò que ha passat durant aquests últims 2 mesos mentre comptava dia rere dia quan faltava.
Han passat moltes coses, la majoria per recordar, sorprenenment ha estat un estiu per recordar! No ho semblava a l'inici però la veritat és que si miro enrere estic molt contenta de com han anat les coses i de tot el que ha anat passant. Tot, absolutament tot, gràcies a la meva gent, aquells que hi sou cada dia i amb qui he compartit tants moments aquest estiu. Ara tinc un munt de records vostres aqui a l'habitació i mirar-els i donar-els hi voltes és molt gratificant. Mil gràcies a tots pel vostre suport, sapigueu que des d'aqui se us troba molt a faltar, però vaig sabent de vosaltres via mail i això sempre és recomfortant!
Doncs què explicar-vos de Londres! Vaig arribar dimecres i des de llavors fins diumenge em vaig patejar la ciutat amunt i avall com si no tingúes dies per veure-la i ho hagués de veure tot de cop. la meva pobra mare va quedar exhausta, crec que quan torni em dirà que li fa mal algo perquè la deixi una mica tranquila =). Però aviat va arribar el diumenge, el dia, el dia en què començava aquesta aventura "sola". I com no va ploure, i molt, va durar només una estona molt curta, just el moment en què anava de l'estació a casa, vaig arribar xopa! Però només podia riure! La gent em mirava rara però jo no podia deixar de pensar que aquelles gotes estaven donant-me la benvinguda a la meva nova vida! (per aquells que no ho sapigueu tots els moments més feliços de la meva vida, les cel·lebracions més importants, les estrenes, ... i altres moments molt importants de la meva familia han estat sempre regats per aigua, a casa meva ho entenem com un senyal de bona sort) Genial! Quin bonic moment! Les meves bambes encara se'n ressenten però com serà que no s'acabin assecant! =)
Ja han passat dos dies i el que us puc explicar és que estic en una caseta molt bonica en un barri residencial de merton (al quinto conyo del centre de londres), un lloc molt bonic i tranquil. Tinc una habitació molt gran que dóna directament al pati, que també és força gran!
Estudio una escola que és plena de japos, fan molta gràcia però la veritat és que qui digui que a londres s'acumulen molts espanyols que m'ho expliqui o que em digui on són perquè encara no n'he vist ni sentit cap, ara de japos no us ho vull ni explicar!
El curs està essent molt interessant, és com tornar a fer CIAV només que sense la ¿Magda Sellés? (com es deia aquella professora Roger?) per aquells qui no ho sapigueu CIAV significa Comunicació i Informació Audiovisual i és on ens epxlicaven el tipus de plans, moviments de camera i coses d'aquestes nostres! És divertit que em tornin a explicar totes aquestes coses com si no sapigués que és una camera ni què significa un travelling (el fet és que només som 3 alumnes al curs, i encara que no us ho cregueu ells no saben res de tot això, lo qual em fascina tenint en compte que tots dos volen estudiar cinema d'una manera fervent, un vol ser director de cine però no sap de l'existència del pla mig? o de quins programes d'edicio no lineal existeixen, evidenment menys els sap fer servir!) Però bueno serà un bon repàs i per altra banda era la gràcia d'aquest curs, recordar i conèixer la seva manera d'anomenar els nostres termes, algunes traduccions són divertides, per exemple a la perxa de so li diuen BOOM.
Per altra banda avui som dimarts i se suposa que hauria hagut de cuinar un postre de xocolata i convidar algú per a què se'l mengés, i he trencat per primer cop amb aquesta petita tradició, però no conec a ningú encara i sincerament a casa meva és com estrany portar-hi algú, només visc amb un noi que és del Brasil i que es passa el dia tancat a la seva habitació estudiant per no sé quin examen ( i que aquest matí ha decidit no anar a escola perquè plovia !!!! ja li he dit jo que si aquest era el seu motiu pocs dies li vindria de gust anar-hi, doncs aqui plou cada dia!).
Bueno ja no m'enrotllo més, prometo escriure sovint i anar-vos explicant cosetes
de moment us deixo amb aquest petit tastet dels meus primers dies!

ps. la foto és casa meva amb ma mare, aviat us l'ensenyaré per dins (ja veig que això es convertirà en un magazine per entregues!) La setmana que ve l'interior de la casa per només un email de carinyo!!!! jijijiji us imagineu! bé us deixo que estic degenarant
Fins aviat

Iceland... el paradís de gel!

Me'n vaig a Islàndia, d'aquí a unes hores estaré passant fred (quines ganes! =D ) i en un país absolutament diferent el que estem acostumats!
En tinc moooooltes ganes de desconnectar, agafar aire i tornar nova per començar a fer els preparatius per marxar a Londres!

El dia és avui

Ja està, avui a tres quarts de 7 de la tarda d'un dijous 3 de juliol, sortia de TVNS per última vegada.
Aquest matí he firmat els papers i m'han donat tot el que em pertocava, ha estat una marxa molt tranquil·la i distesa, fet que agraeixo moltíssim perquè no volia tenir la sensació de marxar amb crispacions.
Ahir a la tarda em vaig assentar a escriure els comiats formals de clients i col·laboradors, em va costar però un cop començat les paraules es van escriure soles, tots són agraïments, per tantes coses que no puc enumerar però que seran presents durant molt i molt de temps en mi! He rebut més respostes de les que esperava i la veritat és que estic molt contenta, algunes fins i tot m'han fet negar els ulls. És bonic veure que la gent amb qui has estat treballant et valora i et reconeix la feina. Moltes gràcies a tots!
Avui quedaven per fer els comiats més personals, els d'aquelles persones a qui no puc enviar un mail comunitari, són coses que voldria dir a viva veu i que escrites en un paper a vegades poden perdre força, però ho he aconseguit (o això crec), i m'he acomiadat de tots aquells que han marcat el meu pas per tVNS de maneres diverses. Moltes gràcies a tots!
Tot el dia he tingut la sensació que tothom m'estava acomiadant com si demà me n'anés a viure a Londres, per mi no era aquest el moment, malgrat m'agrada aprofitar qualsevol ocasió per a reunir-los a tots. De totes maneres ha estat molt bonic seure i recordar vells moments, anècdotes, sensacions, primers moments, primeres impressions, i tantes i tantes memòries que estaven amagades i de sobte es desperten per fer-te veure que has tingut una sort gegant i que val més que l'aprofitis, que l'agafis al vol que no se sap mai quan torna a passar o lo ràpid que es pot perdre!

Gràcies a tots per aquesta nit, m'he sentit molt abraçada per tots, i això m'ha permès ser molt feliç, mai no podré deixar de donar les gràcies per tot el que m'heu donat, ensenyat, viscut amb mi, .... i que m'ho enduc en el meu sac de saviesa carregat a l'esquena i que m'acompanya allà on vaig, així és que no puc fer més que dir-vos gràcies i desitjar que aquest raconet que ja tinc en el vostre cor continuï present malgrat el temps que faci que no estigui a prop vostre.
Us estimo moltíssim a tots.

Comiat... llibertat... futur

El primer comiat i també la primera benvinguda s'acosten! Deixo enrere TVNS, m'acomiado de clients, proveidors, companys i amics. Dic adéu a una etapa de la meva vida però dono la benvinguda a una llibertat oblidada, a una llibertat desitjada i a un FUTUR imprevisible!

Quan vaig decidr que marxar era la millor opció em semblava molt llunyà el moment de la marxa, però ara em sembla que han passat hores des que ho vaig decidir, la relativitat del temps no deixa de sorprendre'm per més gran que em faig.

Tinc la sensació que vaig venir a Barcelona ara fa dos mesos i ja fa 6 anys! He acabat una carrera, he canviat de pis 3 vegades, he conegut gent nova, he entrat en el món professional, he canviat de professió, ... i ara em trobo aquí, en aquest punt en què no sé què serà de mi, de la meva vida ni d'aquesta professió que pas a pas he anat dibuixant!

No és que necessiti saber exactament què passarà d'ara en endavant, però aquesta sensació d'abisme sovint em satura! No estic acostumada, la meva vida, ja sigui per A o per B sempre ha estat bastant planificada de l'escola a l'institut, i del batxillertat a la carrera, acabo la carrera i la primera feina "seria", no és que estigués tot planificat, però si que ha anat tot molt rodat, no hi ha hagut massa temps a la divagació, d'una cosa a una altra i sense donar-me'n compte tinc 24 anys i és la primera vegada a la meva vida en què no tinc el següent pas decidit o a la vista. Em fa sentir estranya! Però la sensació m'agrada, perquè per primer cop tinc la certesa que és una decisió presa i portada a terme només amb la meva determinació, per una motivació pròpia i pel meu esforç, no perquè era bàsicament el següent obstacle que calia sobrepassar, i això em fa sentir forta! Capaç de tot!
Queden 56 dies!