Hi ha dies que al llevar-se una es troba en un món que no és el seu, a fora el dia crida que et quedis al llit, que t'ensorris dins dels llençols i no facis cas a la resta del món! Que et quedis amb tu mateixa, a soles, gaudint de la solitud, de la teva pròpia companyia.
Hi ha dies que el dia es lleva gris, dies que la pluja et frena de sortir al carrer, dies que per molts cafès no aconsegueixes desperatar-te, dies que els mig vius, dies que nomes ets tu i res més.
No cal que et pentinis, no cal que escullis roba, no cal que et preocupis per res, res més que estar còmode, pots posar-te aquell pijama foradat de fa mil anys, lligar-te els cabells amb una goma fucsia i menjar les sobres del dia anterior.
Dies per pensar, per sentir, per llegir, per acompassar el teu ritme, per tornar a ser tu, per descobrir aquella persona amb la que t'estas convertint, per fer recompte, mirar enrere, mirar endavant. Recordar que el món es un munt de coincidències i que a cada pas dibuixes el teu futur, que no hi ha res inconnexe, els teus actes tenen conseqüencies i et fan ser qui ets avui i qui seràs demà. Cercles i cicles que es tanquen sense resoldre misteris simplement obrint-ne de nous.
Somric, avui és un d'aquests dies, sense fer res, i havent fet molt, avui és un d'aquells dies que sento que estic més a prop de ser la persona que vull ser i més lluny de ser només una somiadora empedernida. Perquè només depèn de mi. Jo sóc mestressa del meu futur, de mi depèn ser qui vull ser, no he d'esperar el consentiment ningú.
24 d’octubre 2009
21 de setembre 2009
Avui
Ja fa dies que penso que he d'escriure en el meu blog, exactament no se que es el que vull posar al dia, perque en general parlo amb tots els que em llegiu sovint, i per tant esteu informats de totes les novetats.
La vida a Londres segueix el seu curs habitual, la feina, la casa, les amistats q van i venen, es agradable sentir la calor de la tardor arribant a la ciutat. Aquests dies, malgrat amb alguna excepcio hem tingut molt bon temps, per tant hem gaudit dels parcs i de la terrassa nova a l'engros! hem estat molt de sort! Hi ha dies que et fan dubtar en quin mes vius!
La casa nova on m'he traslladat amb la Maj i la Camilla, les meves amigues daneses, es troba al sud del barri d'Stoke Newington un barri residencial al nord de Londres pero molt proper del centre i molt ben comunicat amb busos, com a mi m'agrada :) La casa te tres plantes, comencant per la planta baixa on es tota la cuina, molt gran i equipada amb tot el necessari i mes, puges a la primera planta i trobes la sala d'estar amb la terrassa, amb poques vistes interessants, pero que en dies de sol es posa molt be prendre-hi el sol i un bon dinar. Un petit lavabo amb un armari per poder-hi endrecar tota la roba d'hivern i altres coses que no facin nosa a l'habitacio, i l'habitacio de la Maj, pujant les escales cap al tercer pis s'hi troba la biblioteca un raco de lo mes especial he de dir, ja l'hem comencat a omplir i la veritat es que ens agrada molt, finalment arribes a la meva habitacio, el bany (amb molt d'encant i unes escales per entrar a la banyera) i l'habitacio de la Camilla. Tota la casa te moooolta llum, es fa molt agradable passar-hi les hores, cuinar-hi, llegir-hi, fer-hi vida es genial! Amb les companyes ens portem molt be, tot i que elles passen menys nits a casa q jo! Es el meu raco especial de la ciutat, on tot es converteix en calma. Es molt bo tenir-lo, perque et permet evadirte de la realitat moguda del carrer, on els cotxes corren, els trens van tard, les ambulacines criden i la gent s'atabala, es bo poder arribar a la calma d'una casa amable.
A la feina, tot segueix la seva dinamica habitual, treballant molt pero gaudint molt del projecte, de moment no tinc data de final i per tant, mentre aixo continui continuarem gaudint de la vida per aquesta casa rodona! Estic descobrint un munt de nous artistes i talent, a veures si aviat puc posar una llista de links per a que us els mireu, alguns valen moooolt la pena, altres potser nomes m'agraden a mi, aquestes coses solen passar. Pero es un luxe treballar en una casa com aquesta, ja no nomes per la historia de l'edifici que es impressionant, sino tmbe pels projectes que s'hi porten a terme.
L'estiu s'ha acabat i no he gaudit de unes vacances com deu mana, pero he tingu moooooltes visites. Em fa molt felic veure com la gent fa tots els possibles per venir a visitar-me i passar uns dies amb mi. Us agraeixo moltissim totes les vostres visites, em donen moltes forces i em fan molta ilusio! Tambe m'agrada q pogueu veure la meva vida per aqui, pq a vegades puc entendre q es fa una mica complicat entendre tot aixo sense haver-ho vist en viu i en directe. Em fa molt contenta poder comptar amb tots vosaltres com a amics, tinc moooolta sort!!! =)
La vida a Londres segueix el seu curs habitual, la feina, la casa, les amistats q van i venen, es agradable sentir la calor de la tardor arribant a la ciutat. Aquests dies, malgrat amb alguna excepcio hem tingut molt bon temps, per tant hem gaudit dels parcs i de la terrassa nova a l'engros! hem estat molt de sort! Hi ha dies que et fan dubtar en quin mes vius!
La casa nova on m'he traslladat amb la Maj i la Camilla, les meves amigues daneses, es troba al sud del barri d'Stoke Newington un barri residencial al nord de Londres pero molt proper del centre i molt ben comunicat amb busos, com a mi m'agrada :) La casa te tres plantes, comencant per la planta baixa on es tota la cuina, molt gran i equipada amb tot el necessari i mes, puges a la primera planta i trobes la sala d'estar amb la terrassa, amb poques vistes interessants, pero que en dies de sol es posa molt be prendre-hi el sol i un bon dinar. Un petit lavabo amb un armari per poder-hi endrecar tota la roba d'hivern i altres coses que no facin nosa a l'habitacio, i l'habitacio de la Maj, pujant les escales cap al tercer pis s'hi troba la biblioteca un raco de lo mes especial he de dir, ja l'hem comencat a omplir i la veritat es que ens agrada molt, finalment arribes a la meva habitacio, el bany (amb molt d'encant i unes escales per entrar a la banyera) i l'habitacio de la Camilla. Tota la casa te moooolta llum, es fa molt agradable passar-hi les hores, cuinar-hi, llegir-hi, fer-hi vida es genial! Amb les companyes ens portem molt be, tot i que elles passen menys nits a casa q jo! Es el meu raco especial de la ciutat, on tot es converteix en calma. Es molt bo tenir-lo, perque et permet evadirte de la realitat moguda del carrer, on els cotxes corren, els trens van tard, les ambulacines criden i la gent s'atabala, es bo poder arribar a la calma d'una casa amable.
A la feina, tot segueix la seva dinamica habitual, treballant molt pero gaudint molt del projecte, de moment no tinc data de final i per tant, mentre aixo continui continuarem gaudint de la vida per aquesta casa rodona! Estic descobrint un munt de nous artistes i talent, a veures si aviat puc posar una llista de links per a que us els mireu, alguns valen moooolt la pena, altres potser nomes m'agraden a mi, aquestes coses solen passar. Pero es un luxe treballar en una casa com aquesta, ja no nomes per la historia de l'edifici que es impressionant, sino tmbe pels projectes que s'hi porten a terme.
L'estiu s'ha acabat i no he gaudit de unes vacances com deu mana, pero he tingu moooooltes visites. Em fa molt felic veure com la gent fa tots els possibles per venir a visitar-me i passar uns dies amb mi. Us agraeixo moltissim totes les vostres visites, em donen moltes forces i em fan molta ilusio! Tambe m'agrada q pogueu veure la meva vida per aqui, pq a vegades puc entendre q es fa una mica complicat entendre tot aixo sense haver-ho vist en viu i en directe. Em fa molt contenta poder comptar amb tots vosaltres com a amics, tinc moooolta sort!!! =)
25 de març 2009
ROUNDHOUSE
Crec que ha arribat al moment que us posi al dia de la meva vida a Londres de nou. Fa mil anys de l'últm escrit i sembla increïble que el temps pugui passar TAN ràpid!
Ja farà quasi quatre mesos que estic treballant a la Roundhouse, les coses cada cop són més positives, més projectes, differents reptes, ... molta i molta informació, estic absorvint tot el possible per aprofitar al màxim l'oportunitat!
Entre tots els projectes puc remarcar el programa de televisió en directe que aviat podreu veure els divendres a la nit per la web de la Roundhouse. La producció de dos curtmetratges fets per 2 joves talents en els que estic fent de mentora. I el meu primer projecte en solitari a la Roundhouse, la gravació i emissió en directe via website de l'espectacle de NoFitState Circus, serà aquest dissabte 28 de març a partir de les 7.30pm (bé per vosaltres seràn les 20:30, dos de nou). Em fa molt feliç poder portar a terme aquest projecte, és un espectacle espectacular (ja sé que corro el risc de ferme pesada i que no em feu ni cas, però espero que no sigui així!).
Més cosetes, des que vaig tornar visc al carrer de la bassa de les pilotes! Fet que em fa MOLTA gràcia, jejejeje mira que posar-li aquest nom a un carrer, ja té collons la cosa! Però la casa on visc ara és molt guai, i tot i que la meva habitació té un armari amb problemes d'equilibri, estic molt contenta del que he aconseguit d'ella! A veure si un dia d'aquests li faig fotos i les penjo per a què la pogueu veure, aquells que encara no m'heu visitat!!! =)
He tingut moltes visites des que he tornat, la Maggie, la Fina i la Montse, l'Anna (la Núria en esperit), en Marc, els meus pares, ... espero no deixar-me a ningú. És genial compartir aquesta ciutat amb tots els que venen, té tants racons per ensenyar que no em canso mai de caminar-la (a risc de que alguns no tornin, ho sento Maggie no era la meva intenció! =P ). Jo vaig anar-me´n uns dies a Escòcia a visitar en Marc! Uns dies d'un sol espectacular i ens vam visitar tot el nord d'escòcia i la Illa d'skye, una passada de paisatges!
Estic contenta doncs crec que he aconseguit el que volia d'aquesta experiència/projecte, treballar en un ambient absolutament diferent al que estic acosutmada, treballar de lo meu en un idioma que no és el meu, començar una nova vida, des de 0 i sense cap referent i aconseguir sobreviure en una de les ciutats més intimidatòries (per tamany, població, competitivitat,...) del món! No sé quin é el meu futur aquí, si és a llarg plaç o a curt plaç, però el que si que sé és que ara ja estic contenta pq crec haver fet el que havia vingut a fer aqui! I això per mi, ara, és molt important. Dono mil gràcies a tots aquells de vosaltres que m'heu ajudat i animat en aquest camí, en els moments més baixos i amb les alegries, creieu-me que des de l'altre cantó del fil telefònic també es pot ser present!! I vosaltres ho sou molt! No sabeu pas quant! I estic convençuda que no us ho agraeixo lo suficient! MIL GRÀCIES!!!
Ja farà quasi quatre mesos que estic treballant a la Roundhouse, les coses cada cop són més positives, més projectes, differents reptes, ... molta i molta informació, estic absorvint tot el possible per aprofitar al màxim l'oportunitat!
Entre tots els projectes puc remarcar el programa de televisió en directe que aviat podreu veure els divendres a la nit per la web de la Roundhouse. La producció de dos curtmetratges fets per 2 joves talents en els que estic fent de mentora. I el meu primer projecte en solitari a la Roundhouse, la gravació i emissió en directe via website de l'espectacle de NoFitState Circus, serà aquest dissabte 28 de març a partir de les 7.30pm (bé per vosaltres seràn les 20:30, dos de nou). Em fa molt feliç poder portar a terme aquest projecte, és un espectacle espectacular (ja sé que corro el risc de ferme pesada i que no em feu ni cas, però espero que no sigui així!).
Més cosetes, des que vaig tornar visc al carrer de la bassa de les pilotes! Fet que em fa MOLTA gràcia, jejejeje mira que posar-li aquest nom a un carrer, ja té collons la cosa! Però la casa on visc ara és molt guai, i tot i que la meva habitació té un armari amb problemes d'equilibri, estic molt contenta del que he aconseguit d'ella! A veure si un dia d'aquests li faig fotos i les penjo per a què la pogueu veure, aquells que encara no m'heu visitat!!! =)
He tingut moltes visites des que he tornat, la Maggie, la Fina i la Montse, l'Anna (la Núria en esperit), en Marc, els meus pares, ... espero no deixar-me a ningú. És genial compartir aquesta ciutat amb tots els que venen, té tants racons per ensenyar que no em canso mai de caminar-la (a risc de que alguns no tornin, ho sento Maggie no era la meva intenció! =P ). Jo vaig anar-me´n uns dies a Escòcia a visitar en Marc! Uns dies d'un sol espectacular i ens vam visitar tot el nord d'escòcia i la Illa d'skye, una passada de paisatges!
Estic contenta doncs crec que he aconseguit el que volia d'aquesta experiència/projecte, treballar en un ambient absolutament diferent al que estic acosutmada, treballar de lo meu en un idioma que no és el meu, començar una nova vida, des de 0 i sense cap referent i aconseguir sobreviure en una de les ciutats més intimidatòries (per tamany, població, competitivitat,...) del món! No sé quin é el meu futur aquí, si és a llarg plaç o a curt plaç, però el que si que sé és que ara ja estic contenta pq crec haver fet el que havia vingut a fer aqui! I això per mi, ara, és molt important. Dono mil gràcies a tots aquells de vosaltres que m'heu ajudat i animat en aquest camí, en els moments més baixos i amb les alegries, creieu-me que des de l'altre cantó del fil telefònic també es pot ser present!! I vosaltres ho sou molt! No sabeu pas quant! I estic convençuda que no us ho agraeixo lo suficient! MIL GRÀCIES!!!
10 de desembre 2008
Queda prohibido
Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos...
Queda prohibido no sonreir a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
Abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños,...
Queda prohibido no intentar comprender
a las personas,
pensar que sus vidas valen menos que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha...
Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da,
también te lo quita...
Queda prohibido, no buscar tu felicidad
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin tí, este mundo no sería igual...
Pablo Neruda
Hi ha paraules que van més enllà del seu propi significat!
Gràcies Elena per fer-me arribar aquestes, mai en un millor moment, mai tan encertades! Gràcies!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
