14 de setembre 2008

Marta Sala Font - Producer

Aquesta sóc jo? Una pregunta que fa temps que em faig. Vull creure que si, que fa temps que m'estic construint a mi mateixa per a ser qui sóc, la que represento en aquest logo (anomenem-lo així per no fer-ho encara més complicat).
Porto un cap de setmana redactant qualitats professionals i personals que han de convèncer a algú que sóc la seva millor elecció, que sóc la persona, la professional que necessiten i que per això no haurien de dubtar ni un minut en contractar-me, però cada cop que llegeixo el que vull dir ... no ho sé! No sóc jo! O si ho sóc no em reconec ara mateix.
Hi ha tantes coses que voldria canviar de mi, tantes maneres que no m'agraden, tantes qualitats que m'agradaria ser capaç de valorar i tants defectes que voldria eliminar de la llista, que no sé ni per on començar!

08 de setembre 2008

Els dimarts de xocolata



Aquesta setmana comença la nova tradició dels dimarts de xocolata, així que cada dimarts he de convidar a algú a menjar un postre de xocolata fet per mi.
Aquesta setmana els hi ha tocat als meus companys de pis, en James del Brasil i a la Caroline de Polònia, els hi he fet el meu famós, i ara internacional, brownie de xocolata, els hi ha encantat!
Així que amb aquests nous convidats, dono el tret de sortida a aquesta nova tradició, espero tenir temps i maneres per seguir-la el màxim de temps possible.
Arreveure!


02 de setembre 2008

London experience begins!


Finalment el compte enrere ha acabat. Ja sóc a Londres, ja he començat el curs, estic instal·lada a la casa i començo a viure aquesta experiència.
Voldria haver escrit durant l'estiu, sobretot després del viatge a Islàndia, algun dia potser ho faig, doncs va ser genial, d'aquells viatges per recordar tota la vida! Però també m'agradaria haver anat apuntant tot allò que ha passat durant aquests últims 2 mesos mentre comptava dia rere dia quan faltava.
Han passat moltes coses, la majoria per recordar, sorprenenment ha estat un estiu per recordar! No ho semblava a l'inici però la veritat és que si miro enrere estic molt contenta de com han anat les coses i de tot el que ha anat passant. Tot, absolutament tot, gràcies a la meva gent, aquells que hi sou cada dia i amb qui he compartit tants moments aquest estiu. Ara tinc un munt de records vostres aqui a l'habitació i mirar-els i donar-els hi voltes és molt gratificant. Mil gràcies a tots pel vostre suport, sapigueu que des d'aqui se us troba molt a faltar, però vaig sabent de vosaltres via mail i això sempre és recomfortant!
Doncs què explicar-vos de Londres! Vaig arribar dimecres i des de llavors fins diumenge em vaig patejar la ciutat amunt i avall com si no tingúes dies per veure-la i ho hagués de veure tot de cop. la meva pobra mare va quedar exhausta, crec que quan torni em dirà que li fa mal algo perquè la deixi una mica tranquila =). Però aviat va arribar el diumenge, el dia, el dia en què començava aquesta aventura "sola". I com no va ploure, i molt, va durar només una estona molt curta, just el moment en què anava de l'estació a casa, vaig arribar xopa! Però només podia riure! La gent em mirava rara però jo no podia deixar de pensar que aquelles gotes estaven donant-me la benvinguda a la meva nova vida! (per aquells que no ho sapigueu tots els moments més feliços de la meva vida, les cel·lebracions més importants, les estrenes, ... i altres moments molt importants de la meva familia han estat sempre regats per aigua, a casa meva ho entenem com un senyal de bona sort) Genial! Quin bonic moment! Les meves bambes encara se'n ressenten però com serà que no s'acabin assecant! =)
Ja han passat dos dies i el que us puc explicar és que estic en una caseta molt bonica en un barri residencial de merton (al quinto conyo del centre de londres), un lloc molt bonic i tranquil. Tinc una habitació molt gran que dóna directament al pati, que també és força gran!
Estudio una escola que és plena de japos, fan molta gràcia però la veritat és que qui digui que a londres s'acumulen molts espanyols que m'ho expliqui o que em digui on són perquè encara no n'he vist ni sentit cap, ara de japos no us ho vull ni explicar!
El curs està essent molt interessant, és com tornar a fer CIAV només que sense la ¿Magda Sellés? (com es deia aquella professora Roger?) per aquells qui no ho sapigueu CIAV significa Comunicació i Informació Audiovisual i és on ens epxlicaven el tipus de plans, moviments de camera i coses d'aquestes nostres! És divertit que em tornin a explicar totes aquestes coses com si no sapigués que és una camera ni què significa un travelling (el fet és que només som 3 alumnes al curs, i encara que no us ho cregueu ells no saben res de tot això, lo qual em fascina tenint en compte que tots dos volen estudiar cinema d'una manera fervent, un vol ser director de cine però no sap de l'existència del pla mig? o de quins programes d'edicio no lineal existeixen, evidenment menys els sap fer servir!) Però bueno serà un bon repàs i per altra banda era la gràcia d'aquest curs, recordar i conèixer la seva manera d'anomenar els nostres termes, algunes traduccions són divertides, per exemple a la perxa de so li diuen BOOM.
Per altra banda avui som dimarts i se suposa que hauria hagut de cuinar un postre de xocolata i convidar algú per a què se'l mengés, i he trencat per primer cop amb aquesta petita tradició, però no conec a ningú encara i sincerament a casa meva és com estrany portar-hi algú, només visc amb un noi que és del Brasil i que es passa el dia tancat a la seva habitació estudiant per no sé quin examen ( i que aquest matí ha decidit no anar a escola perquè plovia !!!! ja li he dit jo que si aquest era el seu motiu pocs dies li vindria de gust anar-hi, doncs aqui plou cada dia!).
Bueno ja no m'enrotllo més, prometo escriure sovint i anar-vos explicant cosetes
de moment us deixo amb aquest petit tastet dels meus primers dies!

ps. la foto és casa meva amb ma mare, aviat us l'ensenyaré per dins (ja veig que això es convertirà en un magazine per entregues!) La setmana que ve l'interior de la casa per només un email de carinyo!!!! jijijiji us imagineu! bé us deixo que estic degenarant
Fins aviat