hi ha dies...

Hi ha dies que al llevar-se una es troba en un món que no és el seu, a fora el dia crida que et quedis al llit, que t'ensorris dins dels llençols i no facis cas a la resta del món! Que et quedis amb tu mateixa, a soles, gaudint de la solitud, de la teva pròpia companyia.
Hi ha dies que el dia es lleva gris, dies que la pluja et frena de sortir al carrer, dies que per molts cafès no aconsegueixes desperatar-te, dies que els mig vius, dies que nomes ets tu i res més.
No cal que et pentinis, no cal que escullis roba, no cal que et preocupis per res, res més que estar còmode, pots posar-te aquell pijama foradat de fa mil anys, lligar-te els cabells amb una goma fucsia i menjar les sobres del dia anterior.
Dies per pensar, per sentir, per llegir, per acompassar el teu ritme, per tornar a ser tu, per descobrir aquella persona amb la que t'estas convertint, per fer recompte, mirar enrere, mirar endavant. Recordar que el món es un munt de coincidències i que a cada pas dibuixes el teu futur, que no hi ha res inconnexe, els teus actes tenen conseqüencies i et fan ser qui ets avui i qui seràs demà. Cercles i cicles que es tanquen sense resoldre misteris simplement obrint-ne de nous.
Somric, avui és un d'aquests dies, sense fer res, i havent fet molt, avui és un d'aquells dies que sento que estic més a prop de ser la persona que vull ser i més lluny de ser només una somiadora empedernida. Perquè només depèn de mi. Jo sóc mestressa del meu futur, de mi depèn ser qui vull ser, no he d'esperar el consentiment ningú.