27 de juny 2008

Només em queden 4 dies a TVNS!!! Que fort, aquestes dues setmanes han passat força ràpides, la veritat és que pensava que seria pitjor, però no, ha anat bastant bé, la feina però és quasi nul·la, porto un parell de dies mirant l'ordinador del dret i del revés sense treure'n gaire suc. Però penso que cada vegada queda menys i que no m'he de preocupar del després. Ara és el moment d'escriure els mails de comiat i d'agraiment a les moltes persones que m'han acompanyat durant aquests últims temps, de qui tan he après i de qui m'enduc una font infinita de sabiesa.
Aquesta setmana m'he acomiadat de les noies de la Generalitat, els hi ha fet molta pena que me n'anés i a mi també em sap molt greu deixar de treballar amb elles, ja que hem fet projectes molt xulos i també campanyes molt bones, espero però, que algun dia pugui tornar a treballar amb elles encara que sigui d'una altra manera.

61 dies i restant!

23 de juny 2008

Depèn de com t'ho miris ... el món té molts colors!

Són 7 els dies que em queden per treballar, i 65 dies per emprendre el meu viatge.
Cada cop ho sap més gent, amics permanents, nous i retrobats, tothom m'anima, jo encara no he entrat en pànic! però les ganes continuen i el calendari va avançant. La setmana que ve seré fora de TVNS i la següent a Islàndia, moltes emocions de cop, però estic convençuda que m'anirà molt bé per desconectar absolutament. I tornar amb ganes d'arreglar totes les coses per aqui per anar marxant.
Ahir em van demanar que anés de campaments amb eclíptics, la veritat, em fa bastant mandra, però per altra banda, i per què no? serà una bona manera d'acomiadar-me de molts de per aquí, serà de les últimes vegades que estarem junts i també que estarem en una ambient que ens sol ser favorable. Crec que hi aniré, així també em posaré una mica a to, que ultimament em tinc molt descuidada i no pot ser!

Queda poc, però en el meu cap queda molt menys!

17 de juny 2008

continuem restant... o sumant...

Som dimarts de la avantpenúltima setmana a TVNS.
Han entrat nous companys al pis, la vida aqui ha canviat bastant, ara hi ha més gent, molts més mobles i més caos!!! Suposo i espero que serà incialment, pero de totes maneres és un bon entrenament per a la època que em tocarà viure a Londres a partir d'ara, convivint amb gent nova de llocs molt diferetns i amb costums absolutament diverses!!
Aqui continua plovent, sembla que per aquest cantó també pretenen ensenyar-me i acostumar-me a la vida plujosa de Londres.
Serà la realitat o sóc jo que m'auto convido a pensar que tot està fet per a un futur londinenc ;)
Estic de bon humor, malgrat avui m'hagi barallat amb en Jordi! Però és que en tinc tantes ganes!!! No puc creure'm que ja sigui una realitat i que comenci tan aviat, només 71 dies per marxar!
Ahir vaig parlar amb la Mireia, ells també estan mirant coses a Londres per anar-se-n'hi a viure, aquest cap de setmana van a temptejar el terreny, espero que tinguin sort, m'agradarà tenir-los a prop encara que no a casa. Em ve de gust que ells també visquin aquesta aventura amb mi, encara que sigui d'una manera diferent, em permetrà tenir més a prop a ma germana (que fa un munt que no passa) i també conèixer millor en Michal (que des que és part de la família no he pogut fer-ho). Potser molt emocionant i sobretot nou! Això és el que més em flipa, que serà nou! passi el que passi, vaig bé o malament, senti que estigui en un abisme amb totes les certeses, tot el que passi serà nou! i increïblement excitant!
Uuuuii!!! quines ganes!!! que arribi ja!
Tranquils ja vindràn els moments de les pors, de moment alegria alegria!

13 de juny 2008

I una se'n va!!!

Ja ho he dit! He entrat al despatx d'en Jordi i els hi he dit a tots dos, tot el que varem estar parlant al gabinet de crisi! (moltes gràcies nines i nino!) He començat molt nerviosa (estava feta un flam!) els hi he dit que m'havia sortit l'oportunitat d'anar-me'n a l'estranger i s'han quedat parats, NO S'HO ESPERAVEN!!!!
En Jordi no ha reaccionat fins al cap de molta estona, i tot i això s'ha quedat xocat!
Però no han estat bordes, no han incriminat, tot al contrari m'han elogiat i felicitat i m'han dit que era una pena que marxés, que els hi sabia molt greu, i que la putada seria per ells per trobar trobar una persona com jo! No sé si tot és cert però sentir-ho ajuda!
M'he tret un gran pes de sobre, necessitava fer-ho ja perquè els nervis m'estaven consumint. Ara que ja els hi he dit , sembla que tot és més rodat, ja he passat la part dolenta, ara només bé temps de canvis, això és bo! A més he aconseguit que em preparessin els papers de l'atur! també és bo!
Em sento super agraïda per tots els que us heu alegrat per mi, per aquesta decisió i per aquest moment, pensava que no arribaria mai però ja és aquí! ´
Queden 3 setmanes per marxar de TVNS, els 3 de juliol serà el moment! i després a Islàndia!

Avui és el moment!

queden 76 dies

11 de juny 2008

78 dies i restant!

78 dies!
Això no s'atura! Els nervis creixen, sento que tinc mil coses a fer i que estic estancada en el mateix punt, els hi he de dir als meus caps que me'n vaig de l'empresa, que difícil!
Han passat 2 anys des que vaig entrar per primera vegada a TVNS i no em dóna la sensació que hagi passat tan temps! Són moltes les coses que sumen (experiència, la gent que he conegut, els contactes, ...) i moltes les que a hores d'ara ja comencen a restar (la paciència, l'alegria, les ganes de treballar,... ) Tinc unes ganes infinites de tancar aquest cicle en aquesta empresa però fer-ho m'atemoritza, el perquè no el sé! això és el que em fa més por, no saber perquè aplaço cada dia un fet inevitable, te una data de caducitat i m'estic encaparrant que hi he d'arribar, però perquè? No cambiarà res, d'abans a ara, no hi ha més projectes, ni tampoc canviarant les responsabilitats d'aquests últims dies. Tinc la sensació que en el moment en què ho sapiguen ells dos es convertiran en ogres amb la intenció de fer-me passar les pitjors 3 setmanes de la meva vida!
Quin horror! No ho vull! No m'ho mereixo!
Necessito fer-me forta, tenir un bon discurs, he d'aconseguir tot el que vull, si no ho faig em perjudico a mi mateixa!

El moment és ara!

09 de juny 2008

El compte enrere comença

Queden 80 dies per començar la volta al món!
És broma que vagi a fer la volta al món, però no ho és el fet que me'n vagi a veure i a conèixer nous móns, me'n vaig, però no per sempre, és una nova etapa que comença i que s'obre davant meu amb moltes il·lusions i esperances. Estic frisossa de començar-la i no puc fer res més que començar el compte enrere!
Així doncs 80!