Me'n vaig a Islàndia, d'aquí a unes hores estaré passant fred (quines ganes! =D ) i en un país absolutament diferent el que estem acostumats!
En tinc moooooltes ganes de desconnectar, agafar aire i tornar nova per començar a fer els preparatius per marxar a Londres!
05 de juliol 2008
03 de juliol 2008
El dia és avui
Ja està, avui a tres quarts de 7 de la tarda d'un dijous 3 de juliol, sortia de TVNS per última vegada.
Aquest matí he firmat els papers i m'han donat tot el que em pertocava, ha estat una marxa molt tranquil·la i distesa, fet que agraeixo moltíssim perquè no volia tenir la sensació de marxar amb crispacions.
Ahir a la tarda em vaig assentar a escriure els comiats formals de clients i col·laboradors, em va costar però un cop començat les paraules es van escriure soles, tots són agraïments, per tantes coses que no puc enumerar però que seran presents durant molt i molt de temps en mi! He rebut més respostes de les que esperava i la veritat és que estic molt contenta, algunes fins i tot m'han fet negar els ulls. És bonic veure que la gent amb qui has estat treballant et valora i et reconeix la feina. Moltes gràcies a tots!
Avui quedaven per fer els comiats més personals, els d'aquelles persones a qui no puc enviar un mail comunitari, són coses que voldria dir a viva veu i que escrites en un paper a vegades poden perdre força, però ho he aconseguit (o això crec), i m'he acomiadat de tots aquells que han marcat el meu pas per tVNS de maneres diverses. Moltes gràcies a tots!
Tot el dia he tingut la sensació que tothom m'estava acomiadant com si demà me n'anés a viure a Londres, per mi no era aquest el moment, malgrat m'agrada aprofitar qualsevol ocasió per a reunir-los a tots. De totes maneres ha estat molt bonic seure i recordar vells moments, anècdotes, sensacions, primers moments, primeres impressions, i tantes i tantes memòries que estaven amagades i de sobte es desperten per fer-te veure que has tingut una sort gegant i que val més que l'aprofitis, que l'agafis al vol que no se sap mai quan torna a passar o lo ràpid que es pot perdre!
Gràcies a tots per aquesta nit, m'he sentit molt abraçada per tots, i això m'ha permès ser molt feliç, mai no podré deixar de donar les gràcies per tot el que m'heu donat, ensenyat, viscut amb mi, .... i que m'ho enduc en el meu sac de saviesa carregat a l'esquena i que m'acompanya allà on vaig, així és que no puc fer més que dir-vos gràcies i desitjar que aquest raconet que ja tinc en el vostre cor continuï present malgrat el temps que faci que no estigui a prop vostre.
Us estimo moltíssim a tots.
Aquest matí he firmat els papers i m'han donat tot el que em pertocava, ha estat una marxa molt tranquil·la i distesa, fet que agraeixo moltíssim perquè no volia tenir la sensació de marxar amb crispacions.
Ahir a la tarda em vaig assentar a escriure els comiats formals de clients i col·laboradors, em va costar però un cop començat les paraules es van escriure soles, tots són agraïments, per tantes coses que no puc enumerar però que seran presents durant molt i molt de temps en mi! He rebut més respostes de les que esperava i la veritat és que estic molt contenta, algunes fins i tot m'han fet negar els ulls. És bonic veure que la gent amb qui has estat treballant et valora i et reconeix la feina. Moltes gràcies a tots!
Avui quedaven per fer els comiats més personals, els d'aquelles persones a qui no puc enviar un mail comunitari, són coses que voldria dir a viva veu i que escrites en un paper a vegades poden perdre força, però ho he aconseguit (o això crec), i m'he acomiadat de tots aquells que han marcat el meu pas per tVNS de maneres diverses. Moltes gràcies a tots!
Tot el dia he tingut la sensació que tothom m'estava acomiadant com si demà me n'anés a viure a Londres, per mi no era aquest el moment, malgrat m'agrada aprofitar qualsevol ocasió per a reunir-los a tots. De totes maneres ha estat molt bonic seure i recordar vells moments, anècdotes, sensacions, primers moments, primeres impressions, i tantes i tantes memòries que estaven amagades i de sobte es desperten per fer-te veure que has tingut una sort gegant i que val més que l'aprofitis, que l'agafis al vol que no se sap mai quan torna a passar o lo ràpid que es pot perdre!
Gràcies a tots per aquesta nit, m'he sentit molt abraçada per tots, i això m'ha permès ser molt feliç, mai no podré deixar de donar les gràcies per tot el que m'heu donat, ensenyat, viscut amb mi, .... i que m'ho enduc en el meu sac de saviesa carregat a l'esquena i que m'acompanya allà on vaig, així és que no puc fer més que dir-vos gràcies i desitjar que aquest raconet que ja tinc en el vostre cor continuï present malgrat el temps que faci que no estigui a prop vostre.
Us estimo moltíssim a tots.
01 de juliol 2008
Comiat... llibertat... futur
El primer comiat i també la primera benvinguda s'acosten! Deixo enrere TVNS, m'acomiado de clients, proveidors, companys i amics. Dic adéu a una etapa de la meva vida però dono la benvinguda a una llibertat oblidada, a una llibertat desitjada i a un FUTUR imprevisible!
Quan vaig decidr que marxar era la millor opció em semblava molt llunyà el moment de la marxa, però ara em sembla que han passat hores des que ho vaig decidir, la relativitat del temps no deixa de sorprendre'm per més gran que em faig.
Tinc la sensació que vaig venir a Barcelona ara fa dos mesos i ja fa 6 anys! He acabat una carrera, he canviat de pis 3 vegades, he conegut gent nova, he entrat en el món professional, he canviat de professió, ... i ara em trobo aquí, en aquest punt en què no sé què serà de mi, de la meva vida ni d'aquesta professió que pas a pas he anat dibuixant!
No és que necessiti saber exactament què passarà d'ara en endavant, però aquesta sensació d'abisme sovint em satura! No estic acostumada, la meva vida, ja sigui per A o per B sempre ha estat bastant planificada de l'escola a l'institut, i del batxillertat a la carrera, acabo la carrera i la primera feina "seria", no és que estigués tot planificat, però si que ha anat tot molt rodat, no hi ha hagut massa temps a la divagació, d'una cosa a una altra i sense donar-me'n compte tinc 24 anys i és la primera vegada a la meva vida en què no tinc el següent pas decidit o a la vista. Em fa sentir estranya! Però la sensació m'agrada, perquè per primer cop tinc la certesa que és una decisió presa i portada a terme només amb la meva determinació, per una motivació pròpia i pel meu esforç, no perquè era bàsicament el següent obstacle que calia sobrepassar, i això em fa sentir forta! Capaç de tot!
Queden 56 dies!
Quan vaig decidr que marxar era la millor opció em semblava molt llunyà el moment de la marxa, però ara em sembla que han passat hores des que ho vaig decidir, la relativitat del temps no deixa de sorprendre'm per més gran que em faig.
Tinc la sensació que vaig venir a Barcelona ara fa dos mesos i ja fa 6 anys! He acabat una carrera, he canviat de pis 3 vegades, he conegut gent nova, he entrat en el món professional, he canviat de professió, ... i ara em trobo aquí, en aquest punt en què no sé què serà de mi, de la meva vida ni d'aquesta professió que pas a pas he anat dibuixant!
No és que necessiti saber exactament què passarà d'ara en endavant, però aquesta sensació d'abisme sovint em satura! No estic acostumada, la meva vida, ja sigui per A o per B sempre ha estat bastant planificada de l'escola a l'institut, i del batxillertat a la carrera, acabo la carrera i la primera feina "seria", no és que estigués tot planificat, però si que ha anat tot molt rodat, no hi ha hagut massa temps a la divagació, d'una cosa a una altra i sense donar-me'n compte tinc 24 anys i és la primera vegada a la meva vida en què no tinc el següent pas decidit o a la vista. Em fa sentir estranya! Però la sensació m'agrada, perquè per primer cop tinc la certesa que és una decisió presa i portada a terme només amb la meva determinació, per una motivació pròpia i pel meu esforç, no perquè era bàsicament el següent obstacle que calia sobrepassar, i això em fa sentir forta! Capaç de tot!
Queden 56 dies!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
