03 de juliol 2008

El dia és avui

Ja està, avui a tres quarts de 7 de la tarda d'un dijous 3 de juliol, sortia de TVNS per última vegada.
Aquest matí he firmat els papers i m'han donat tot el que em pertocava, ha estat una marxa molt tranquil·la i distesa, fet que agraeixo moltíssim perquè no volia tenir la sensació de marxar amb crispacions.
Ahir a la tarda em vaig assentar a escriure els comiats formals de clients i col·laboradors, em va costar però un cop començat les paraules es van escriure soles, tots són agraïments, per tantes coses que no puc enumerar però que seran presents durant molt i molt de temps en mi! He rebut més respostes de les que esperava i la veritat és que estic molt contenta, algunes fins i tot m'han fet negar els ulls. És bonic veure que la gent amb qui has estat treballant et valora i et reconeix la feina. Moltes gràcies a tots!
Avui quedaven per fer els comiats més personals, els d'aquelles persones a qui no puc enviar un mail comunitari, són coses que voldria dir a viva veu i que escrites en un paper a vegades poden perdre força, però ho he aconseguit (o això crec), i m'he acomiadat de tots aquells que han marcat el meu pas per tVNS de maneres diverses. Moltes gràcies a tots!
Tot el dia he tingut la sensació que tothom m'estava acomiadant com si demà me n'anés a viure a Londres, per mi no era aquest el moment, malgrat m'agrada aprofitar qualsevol ocasió per a reunir-los a tots. De totes maneres ha estat molt bonic seure i recordar vells moments, anècdotes, sensacions, primers moments, primeres impressions, i tantes i tantes memòries que estaven amagades i de sobte es desperten per fer-te veure que has tingut una sort gegant i que val més que l'aprofitis, que l'agafis al vol que no se sap mai quan torna a passar o lo ràpid que es pot perdre!

Gràcies a tots per aquesta nit, m'he sentit molt abraçada per tots, i això m'ha permès ser molt feliç, mai no podré deixar de donar les gràcies per tot el que m'heu donat, ensenyat, viscut amb mi, .... i que m'ho enduc en el meu sac de saviesa carregat a l'esquena i que m'acompanya allà on vaig, així és que no puc fer més que dir-vos gràcies i desitjar que aquest raconet que ja tinc en el vostre cor continuï present malgrat el temps que faci que no estigui a prop vostre.
Us estimo moltíssim a tots.