Comiat... llibertat... futur

El primer comiat i també la primera benvinguda s'acosten! Deixo enrere TVNS, m'acomiado de clients, proveidors, companys i amics. Dic adéu a una etapa de la meva vida però dono la benvinguda a una llibertat oblidada, a una llibertat desitjada i a un FUTUR imprevisible!

Quan vaig decidr que marxar era la millor opció em semblava molt llunyà el moment de la marxa, però ara em sembla que han passat hores des que ho vaig decidir, la relativitat del temps no deixa de sorprendre'm per més gran que em faig.

Tinc la sensació que vaig venir a Barcelona ara fa dos mesos i ja fa 6 anys! He acabat una carrera, he canviat de pis 3 vegades, he conegut gent nova, he entrat en el món professional, he canviat de professió, ... i ara em trobo aquí, en aquest punt en què no sé què serà de mi, de la meva vida ni d'aquesta professió que pas a pas he anat dibuixant!

No és que necessiti saber exactament què passarà d'ara en endavant, però aquesta sensació d'abisme sovint em satura! No estic acostumada, la meva vida, ja sigui per A o per B sempre ha estat bastant planificada de l'escola a l'institut, i del batxillertat a la carrera, acabo la carrera i la primera feina "seria", no és que estigués tot planificat, però si que ha anat tot molt rodat, no hi ha hagut massa temps a la divagació, d'una cosa a una altra i sense donar-me'n compte tinc 24 anys i és la primera vegada a la meva vida en què no tinc el següent pas decidit o a la vista. Em fa sentir estranya! Però la sensació m'agrada, perquè per primer cop tinc la certesa que és una decisió presa i portada a terme només amb la meva determinació, per una motivació pròpia i pel meu esforç, no perquè era bàsicament el següent obstacle que calia sobrepassar, i això em fa sentir forta! Capaç de tot!
Queden 56 dies!