Queda prohibido

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos...

Queda prohibido no sonreir a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
Abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños,...

Queda prohibido no intentar comprender
a las personas,
pensar que sus vidas valen menos que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha...

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da,
también te lo quita...

Queda prohibido, no buscar tu felicidad
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin tí, este mundo no sería igual...

Pablo Neruda


Hi ha paraules que van més enllà del seu propi significat!
Gràcies Elena per fer-me arribar aquestes, mai en un millor moment, mai tan encertades! Gràcies!

Les voltes que dóna la vida

Diuen que el món dóna moltes voltes i a cada volta que dóna les coses canvien, doncs avui puc dir que m'ho crec, a vegades es necessiten forces voltes perquè les coses canviin en el sentit que una les espera, però així es la vida.
La meva vida a Londres ha donat alguna volta en els últims dies, suposo que encara estic amb l'eufòria de quan les coses surten bé i per això estic així de positiva, però que carai no sempre es pot tenir aquest bon humor! Primera volta, he trobat feina, és a dir un motiu per quedar-me 6 mesos més per aquestes terres com a mínim. Seré, bé sóc, la nova Broadcast & New media intern a la RoundHouse, una sala de concerts on també s'hi produeix ràdio i televisió, una nova oportunitat per augmentar el meu CV i per aprendre en un ambient del tot diferent al que estic acostumada. El lloc és al·lucinant, és una sala de concerts rodona (com molt bé explica el seu títol), té 2 sales de concert, 2 plató de TV, 1 locutori de ràdio, diferents espais d'assaig per a nous grups i una sala de realització en directe. És un tot en un! Brutal! Estic molt contenta, perquè aquesta oportunitat significa avançar en dos dels camins professionals que vaig començar quan vaig començar a treballar a TVNS, esdeveniments i TV, però a més a més em posa a davant dos nous reptes que fins avui no he pogut desenvolupar gaire, Ràdio i Internet, el nou mitjà! No cal que digui que estic al·lucinant oi! Estic tan emocionada per una oportunitat així! Però bé, ja us aniré explicant a mida que vagi avançant, que ara està tot molt nou i l'emoció tard o d'hora anirà reduint. XD
Segona volta, deixo la casa on vivia per mudar-me a un nou lloc, de moment encara no puc donar dades d'on ni amb qui però segur que serà per un lloc millor i més barat! Que això sempre és important! Però continueu tots convidats! Intentaré que l'habitació sigui una mica més gran per poder-hi encabir més gent, si decidiu venir en manada! jejeje
Tercera volta, després de molt patir finalment tinc els billets per venir per Nadal! Seré per terres catalanes del 18 de desembre a la nit al 5 de gener a la matinada! Així que espero tenir temps suficient per veure a tothom! Estic contenta de no haver d'escurçar les meves vacances per causa de la feina, m'hagués fastiguejat una mica, però després de molts anys per fi estaré d'absolutes vacances per Nadal i no hauré de patir per treballs/exàmens ni Saló de la Infància! Seré absolutament lliure!
Quarta volta, moltes visites! Primer els meus pares i la meva tieta Elisa, després la Montse, en Roger, avui arriba la Mag i aviat l'Arnau també serà per aquesta ciutat, que avui ja és Nadalenca absolutament! Estic molt contenta per totes les visites i espero que es reprodueixin cada cop més! Bé, sé que la Maggie en té una de planificada pel gener i crec que algú més també! Així que estic moooolt contenta! I us convido a tots a venir (un cop més, em repeteixo, però m'és igual perquè tinc motles ganes que vingueu tots!)
Cinquena volta, el videoclip en el que vaig participar i que per fi podeu veure a Youtube (fa dies que el podeu veureu però també fa dies que no escric així que si no l'heu vist feu-ho ara, crec que val la pena) (http://www.youtube.com/watch?v=6tWzkC563Rs) Doncs, ha estat recomenat a la pàgina principal del youtube UK, i en qüestió de 3 dies va tenir més de 10.000 visites, ara la cosa ha afluixat però estem sobre les 1.000 visites diàries! Increïble! La força de la xarxa! Estic impressionada de pensar que 40.000 persones han vist la nostra criatura! Ja em direu què en penseu!
Bé segur que em deixo alguna volta però ja us l'explicaré més endavant.
Aviat penjaré fotos de totes aquestes voltes!
Espero veure'us moooooooolt aviat! En tinc moltííííííssimes ganes!!!!!

L'abscència

Ha passat un bon temps des que vaig escriure al blog per útlima vegada! I des de llavors, han canviat coses per aqui!

Comencem, ja he acabat el curs, va ser fantàstic i vaig aprendre molt, però se'm va fer curt! M'hagués agradat que hagués durat més per poder-lo saborejar millor, però bé crec que n'he extret tot el suc que volia per començar aquesta nova etapa a Londres! I m'ho he demostrat aquest cap de setmana, però això vindrà després.

Ara ja farà un mes que visc a una casa nova, molt més a prop del centre de Londres i en un barri que a mi m'agrada molt per les connotacions que té! Tot i que pel que he descobert és el barri més perillós i amb la taxa de crims més alta! Hackney! Jo visc a la part de Shoreditch que queda més a prop de la City i diuen que és més segur jejeje XD però bé... visc rodejada de turcs i vietnamites, és la mar de divertit, però també és una zona amb molt d'ambient cultural, de nit i altres .

Visc en un pis de protecció oficial amb 3 persones més, la Maj (danesa, és la de la foto amb mi i ma germana, ella és la del centre ho sabreu bàsicament pq és rossa!), la Lori (anglesa) i en Hass ( turc) són genials, i no fa massa vàrem fer la nostra primera festa de benvinguda amb tot d'amics i coneguts, va ser genial! Ara hem establert tot una sèrie de coses a fer junts per sentir que vivim com en família, com per exemple els dimecres és el dia de les noies (tot i que en Hass també hi és contat, ell prefereix anar-se'n al gimnás, suposo que per preservar la seva masculinitat) que consisteix en fer-se tothom el sopar i reunir-nos tots al voltant de la tele per veure la marató de sèries, primer Friends dsp Sexo en Nueva York i per acabar Mujeres desesperadas i si el cos acompanya Ugly Betty! és genial, perquè mentre mirem les sèries parlem, ens coneixem, riem i mengem el que ha sobrat dels dimarts de xocolata! les meves companyes adoren aquesta tradició imposada, i es tornen boges per menjar-se el seu tros de pastís, muffin o el que sigui que hagi decidit fer amb xocolata!
Més coses, he començat a buscar feina, però com a tot el món el tema de la crisis està afectant a tots els sectors, i està essent complicat trobar-ne, no perdo l'esperança però diguem que l'espera desespera! m'he donat a conèixer a tots els foros possibles, les webs de feina, he creat la meva pròpia web amb el porfoli i alguns videos que vaig fer a l'època de TVNS (si voleu la podeu visitar, però és amb anglès i té poc interès, bé espero que en tingui pels productors que m'han de contractar però crec que per vosaltres no tant! )He rebut la meva primera visita, la Judit, una amiga de Barcelona va venir amb el seu xicot i el germà del seu xicot un cap de setmana a descobrir la ciutat i va ser genial tenir-la per aquí. A més el cap de setmana que varen escollir va fer un bon temps espectacular i ens el vàrem passar tot al carrer i al parc, perquè aqui quan fa bon temps cal aprofitar-ho! Així que aqui teniu dues mostres del cap de setmana amb la Judit i el bon temps al hyde parc on vàrem està jugant amb el freezbee d'un amic.Fins la setmana passada la veritat és que ens ha fet forces dies de sol i és d'agrair, però crec que ho pagarem car, perquè quan vingui el mal temps fliparem de fred, de pluja, de boira i de TOT!
Durant aquest mes també s'ha mudat la meva germana, ara viu a 15 minuts caminant de casa meva, i a més té un pis super xulo! És genial tenir-la tant a prop!

El més bo d'aquest temps que he estat desconectada del blog és quelcom que ha passat aquestes últimes dues setmanes i el passat cap de setmana, he produit un videoclip d'un cantant anglès!
Fa un parell de setmanes vaig contestar a un anunci per produir un videoclip, el treball era sense remunerar però el video sonava molt interessant, i el fet és que el noi que el dirigia era de madrid i buscava a una productora que sapigués parlar castellà per poder agilitzar el procés de producció així que em va demanar de formar part del projecte i vaig posar-me a treballar.

La història demanava la coordinació de forces actors i de bastants extres, a més a més de la producció dels materials i altres menudalles, m'ho vaig passar molt bé mentre produïa però he disfrutat com una enana en el rodatge d'aquest cap de setmana!
El rodatge era dissabte i diumenge de 8 del matí a 5 de la tarda, intens i molt cansat però digne de viure!! l'equip de gent era molt jove i això ha fet que la relació entre tots hagi estat genial i molt divertida! he conegut a un munt de gent! he fet contactes de gent que treballa a la indústria, qui sap si tindré sort! i també m'he demostrat que puc treballar amb un equip de parla anglesa! Ah i he fet d'extra! Espero no sortir massa però aqui en teniu la prova, com podeu veure també vaig engatussar a la meva germana! jijijiji
Quan vam acabar de rodar diumenge a la tarda el cantant ens va oferir a tots els que hi erem un concert en privat, oh my god! increïble! pell de gallina!! no us podeu imaginar el que una bona veu i una bona guitarra poden fer! Va ser impresionant!
En resum un cap de setmana d'allò més viu i intens, el temps no ha acompanyat massa però és Londres! Què esperàveu!Aqui teniu una foto de part de l'equip tècnic, d'actors i extres del video! Són un munt i no hi són tots!
I res a part de tot això continuo descobrint la ciutat a través de les meves llargues caminades i de perdrem cada dos per tres per arribar a algun lloc!!! després de passar-me dies i dies recorren els carres de shoreditch (des de brick lane, spitafields, ... ) ara he començat a moure'm pel soho, camdem i covent garden, vaig deixant enrere les parts turístiques i començo a descobrir al ciutat de veritat!
Aquesta setmana rebré la visita dels meus pares, que ja fa 2 mesos que no veig, bé igual que a tots vosaltres! i en tinc unes ganes immenses, a més em pujaran embotits de la plana i no puc esperar a menjar-me'ls!
Bé crec que ja he explicat prou o fins i tot massa però l'absència s'ho mereixia i hi havia molt a explicar!
Espero no tardar tant en actualitzar la pròxima vegada, prometo que faré l'esforç!
Una abraçada a tots i per l'amor de Déu veniu JA a fer-me una visita!

PD Perdó per tots aquells mails que durant aquesta temporada no han rebut resposta, prometo respondre'ls aviat, no deixeu d'enviar-me'n! m'encanta rebre notícies vostres!

Marta Sala Font - Producer

Aquesta sóc jo? Una pregunta que fa temps que em faig. Vull creure que si, que fa temps que m'estic construint a mi mateixa per a ser qui sóc, la que represento en aquest logo (anomenem-lo així per no fer-ho encara més complicat).
Porto un cap de setmana redactant qualitats professionals i personals que han de convèncer a algú que sóc la seva millor elecció, que sóc la persona, la professional que necessiten i que per això no haurien de dubtar ni un minut en contractar-me, però cada cop que llegeixo el que vull dir ... no ho sé! No sóc jo! O si ho sóc no em reconec ara mateix.
Hi ha tantes coses que voldria canviar de mi, tantes maneres que no m'agraden, tantes qualitats que m'agradaria ser capaç de valorar i tants defectes que voldria eliminar de la llista, que no sé ni per on començar!

Els dimarts de xocolata

Aquesta setmana comença la nova tradició dels dimarts de xocolata, així que cada dimarts he de convidar a algú a menjar un postre de xocolata fet per mi.

Aquesta setmana els hi ha tocat als meus companys de pis, en James del Brasil i a la Caroline de Polònia, els hi he fet el meu famós, i ara internacional, brownie de xocolata, els hi ha encantat!

Així que amb aquests nous convidats, dono el tret de sortida a aquesta nova tradició, espero tenir temps i maneres per seguir-la el màxim de temps possible.

Arreveure!

London experience begins!

Finalment el compte enrere ha acabat. Ja sóc a Londres, ja he començat el curs, estic instal·lada a la casa i començo a viure aquesta experiència.
Voldria haver escrit durant l'estiu, sobretot després del viatge a Islàndia, algun dia potser ho faig, doncs va ser genial, d'aquells viatges per recordar tota la vida! Però també m'agradaria haver anat apuntant tot allò que ha passat durant aquests últims 2 mesos mentre comptava dia rere dia quan faltava.
Han passat moltes coses, la majoria per recordar, sorprenenment ha estat un estiu per recordar! No ho semblava a l'inici però la veritat és que si miro enrere estic molt contenta de com han anat les coses i de tot el que ha anat passant. Tot, absolutament tot, gràcies a la meva gent, aquells que hi sou cada dia i amb qui he compartit tants moments aquest estiu. Ara tinc un munt de records vostres aqui a l'habitació i mirar-els i donar-els hi voltes és molt gratificant. Mil gràcies a tots pel vostre suport, sapigueu que des d'aqui se us troba molt a faltar, però vaig sabent de vosaltres via mail i això sempre és recomfortant!
Doncs què explicar-vos de Londres! Vaig arribar dimecres i des de llavors fins diumenge em vaig patejar la ciutat amunt i avall com si no tingúes dies per veure-la i ho hagués de veure tot de cop. la meva pobra mare va quedar exhausta, crec que quan torni em dirà que li fa mal algo perquè la deixi una mica tranquila =). Però aviat va arribar el diumenge, el dia, el dia en què començava aquesta aventura "sola". I com no va ploure, i molt, va durar només una estona molt curta, just el moment en què anava de l'estació a casa, vaig arribar xopa! Però només podia riure! La gent em mirava rara però jo no podia deixar de pensar que aquelles gotes estaven donant-me la benvinguda a la meva nova vida! (per aquells que no ho sapigueu tots els moments més feliços de la meva vida, les cel·lebracions més importants, les estrenes, ... i altres moments molt importants de la meva familia han estat sempre regats per aigua, a casa meva ho entenem com un senyal de bona sort) Genial! Quin bonic moment! Les meves bambes encara se'n ressenten però com serà que no s'acabin assecant! =)
Ja han passat dos dies i el que us puc explicar és que estic en una caseta molt bonica en un barri residencial de merton (al quinto conyo del centre de londres), un lloc molt bonic i tranquil. Tinc una habitació molt gran que dóna directament al pati, que també és força gran!
Estudio una escola que és plena de japos, fan molta gràcia però la veritat és que qui digui que a londres s'acumulen molts espanyols que m'ho expliqui o que em digui on són perquè encara no n'he vist ni sentit cap, ara de japos no us ho vull ni explicar!
El curs està essent molt interessant, és com tornar a fer CIAV només que sense la ¿Magda Sellés? (com es deia aquella professora Roger?) per aquells qui no ho sapigueu CIAV significa Comunicació i Informació Audiovisual i és on ens epxlicaven el tipus de plans, moviments de camera i coses d'aquestes nostres! És divertit que em tornin a explicar totes aquestes coses com si no sapigués que és una camera ni què significa un travelling (el fet és que només som 3 alumnes al curs, i encara que no us ho cregueu ells no saben res de tot això, lo qual em fascina tenint en compte que tots dos volen estudiar cinema d'una manera fervent, un vol ser director de cine però no sap de l'existència del pla mig? o de quins programes d'edicio no lineal existeixen, evidenment menys els sap fer servir!) Però bueno serà un bon repàs i per altra banda era la gràcia d'aquest curs, recordar i conèixer la seva manera d'anomenar els nostres termes, algunes traduccions són divertides, per exemple a la perxa de so li diuen BOOM.
Per altra banda avui som dimarts i se suposa que hauria hagut de cuinar un postre de xocolata i convidar algú per a què se'l mengés, i he trencat per primer cop amb aquesta petita tradició, però no conec a ningú encara i sincerament a casa meva és com estrany portar-hi algú, només visc amb un noi que és del Brasil i que es passa el dia tancat a la seva habitació estudiant per no sé quin examen ( i que aquest matí ha decidit no anar a escola perquè plovia !!!! ja li he dit jo que si aquest era el seu motiu pocs dies li vindria de gust anar-hi, doncs aqui plou cada dia!).
Bueno ja no m'enrotllo més, prometo escriure sovint i anar-vos explicant cosetes
de moment us deixo amb aquest petit tastet dels meus primers dies!

ps. la foto és casa meva amb ma mare, aviat us l'ensenyaré per dins (ja veig que això es convertirà en un magazine per entregues!) La setmana que ve l'interior de la casa per només un email de carinyo!!!! jijijiji us imagineu! bé us deixo que estic degenarant
Fins aviat

Iceland... el paradís de gel!

Me'n vaig a Islàndia, d'aquí a unes hores estaré passant fred (quines ganes! =D ) i en un país absolutament diferent el que estem acostumats!
En tinc moooooltes ganes de desconnectar, agafar aire i tornar nova per començar a fer els preparatius per marxar a Londres!

El dia és avui

Ja està, avui a tres quarts de 7 de la tarda d'un dijous 3 de juliol, sortia de TVNS per última vegada.
Aquest matí he firmat els papers i m'han donat tot el que em pertocava, ha estat una marxa molt tranquil·la i distesa, fet que agraeixo moltíssim perquè no volia tenir la sensació de marxar amb crispacions.
Ahir a la tarda em vaig assentar a escriure els comiats formals de clients i col·laboradors, em va costar però un cop començat les paraules es van escriure soles, tots són agraïments, per tantes coses que no puc enumerar però que seran presents durant molt i molt de temps en mi! He rebut més respostes de les que esperava i la veritat és que estic molt contenta, algunes fins i tot m'han fet negar els ulls. És bonic veure que la gent amb qui has estat treballant et valora i et reconeix la feina. Moltes gràcies a tots!
Avui quedaven per fer els comiats més personals, els d'aquelles persones a qui no puc enviar un mail comunitari, són coses que voldria dir a viva veu i que escrites en un paper a vegades poden perdre força, però ho he aconseguit (o això crec), i m'he acomiadat de tots aquells que han marcat el meu pas per tVNS de maneres diverses. Moltes gràcies a tots!
Tot el dia he tingut la sensació que tothom m'estava acomiadant com si demà me n'anés a viure a Londres, per mi no era aquest el moment, malgrat m'agrada aprofitar qualsevol ocasió per a reunir-los a tots. De totes maneres ha estat molt bonic seure i recordar vells moments, anècdotes, sensacions, primers moments, primeres impressions, i tantes i tantes memòries que estaven amagades i de sobte es desperten per fer-te veure que has tingut una sort gegant i que val més que l'aprofitis, que l'agafis al vol que no se sap mai quan torna a passar o lo ràpid que es pot perdre!

Gràcies a tots per aquesta nit, m'he sentit molt abraçada per tots, i això m'ha permès ser molt feliç, mai no podré deixar de donar les gràcies per tot el que m'heu donat, ensenyat, viscut amb mi, .... i que m'ho enduc en el meu sac de saviesa carregat a l'esquena i que m'acompanya allà on vaig, així és que no puc fer més que dir-vos gràcies i desitjar que aquest raconet que ja tinc en el vostre cor continuï present malgrat el temps que faci que no estigui a prop vostre.
Us estimo moltíssim a tots.

Comiat... llibertat... futur

El primer comiat i també la primera benvinguda s'acosten! Deixo enrere TVNS, m'acomiado de clients, proveidors, companys i amics. Dic adéu a una etapa de la meva vida però dono la benvinguda a una llibertat oblidada, a una llibertat desitjada i a un FUTUR imprevisible!

Quan vaig decidr que marxar era la millor opció em semblava molt llunyà el moment de la marxa, però ara em sembla que han passat hores des que ho vaig decidir, la relativitat del temps no deixa de sorprendre'm per més gran que em faig.

Tinc la sensació que vaig venir a Barcelona ara fa dos mesos i ja fa 6 anys! He acabat una carrera, he canviat de pis 3 vegades, he conegut gent nova, he entrat en el món professional, he canviat de professió, ... i ara em trobo aquí, en aquest punt en què no sé què serà de mi, de la meva vida ni d'aquesta professió que pas a pas he anat dibuixant!

No és que necessiti saber exactament què passarà d'ara en endavant, però aquesta sensació d'abisme sovint em satura! No estic acostumada, la meva vida, ja sigui per A o per B sempre ha estat bastant planificada de l'escola a l'institut, i del batxillertat a la carrera, acabo la carrera i la primera feina "seria", no és que estigués tot planificat, però si que ha anat tot molt rodat, no hi ha hagut massa temps a la divagació, d'una cosa a una altra i sense donar-me'n compte tinc 24 anys i és la primera vegada a la meva vida en què no tinc el següent pas decidit o a la vista. Em fa sentir estranya! Però la sensació m'agrada, perquè per primer cop tinc la certesa que és una decisió presa i portada a terme només amb la meva determinació, per una motivació pròpia i pel meu esforç, no perquè era bàsicament el següent obstacle que calia sobrepassar, i això em fa sentir forta! Capaç de tot!
Queden 56 dies!

Només em queden 4 dies a TVNS!!! Que fort, aquestes dues setmanes han passat força ràpides, la veritat és que pensava que seria pitjor, però no, ha anat bastant bé, la feina però és quasi nul·la, porto un parell de dies mirant l'ordinador del dret i del revés sense treure'n gaire suc. Però penso que cada vegada queda menys i que no m'he de preocupar del després. Ara és el moment d'escriure els mails de comiat i d'agraiment a les moltes persones que m'han acompanyat durant aquests últims temps, de qui tan he après i de qui m'enduc una font infinita de sabiesa.
Aquesta setmana m'he acomiadat de les noies de la Generalitat, els hi ha fet molta pena que me n'anés i a mi també em sap molt greu deixar de treballar amb elles, ja que hem fet projectes molt xulos i també campanyes molt bones, espero però, que algun dia pugui tornar a treballar amb elles encara que sigui d'una altra manera.

61 dies i restant!

Depèn de com t'ho miris ... el món té molts colors!

Són 7 els dies que em queden per treballar, i 65 dies per emprendre el meu viatge.
Cada cop ho sap més gent, amics permanents, nous i retrobats, tothom m'anima, jo encara no he entrat en pànic! però les ganes continuen i el calendari va avançant. La setmana que ve seré fora de TVNS i la següent a Islàndia, moltes emocions de cop, però estic convençuda que m'anirà molt bé per desconectar absolutament. I tornar amb ganes d'arreglar totes les coses per aqui per anar marxant.
Ahir em van demanar que anés de campaments amb eclíptics, la veritat, em fa bastant mandra, però per altra banda, i per què no? serà una bona manera d'acomiadar-me de molts de per aquí, serà de les últimes vegades que estarem junts i també que estarem en una ambient que ens sol ser favorable. Crec que hi aniré, així també em posaré una mica a to, que ultimament em tinc molt descuidada i no pot ser!

Queda poc, però en el meu cap queda molt menys!

continuem restant... o sumant...

Som dimarts de la avantpenúltima setmana a TVNS.
Han entrat nous companys al pis, la vida aqui ha canviat bastant, ara hi ha més gent, molts més mobles i més caos!!! Suposo i espero que serà incialment, pero de totes maneres és un bon entrenament per a la època que em tocarà viure a Londres a partir d'ara, convivint amb gent nova de llocs molt diferetns i amb costums absolutament diverses!!
Aqui continua plovent, sembla que per aquest cantó també pretenen ensenyar-me i acostumar-me a la vida plujosa de Londres.
Serà la realitat o sóc jo que m'auto convido a pensar que tot està fet per a un futur londinenc ;)
Estic de bon humor, malgrat avui m'hagi barallat amb en Jordi! Però és que en tinc tantes ganes!!! No puc creure'm que ja sigui una realitat i que comenci tan aviat, només 71 dies per marxar!
Ahir vaig parlar amb la Mireia, ells també estan mirant coses a Londres per anar-se-n'hi a viure, aquest cap de setmana van a temptejar el terreny, espero que tinguin sort, m'agradarà tenir-los a prop encara que no a casa. Em ve de gust que ells també visquin aquesta aventura amb mi, encara que sigui d'una manera diferent, em permetrà tenir més a prop a ma germana (que fa un munt que no passa) i també conèixer millor en Michal (que des que és part de la família no he pogut fer-ho). Potser molt emocionant i sobretot nou! Això és el que més em flipa, que serà nou! passi el que passi, vaig bé o malament, senti que estigui en un abisme amb totes les certeses, tot el que passi serà nou! i increïblement excitant!
Uuuuii!!! quines ganes!!! que arribi ja!
Tranquils ja vindràn els moments de les pors, de moment alegria alegria!

I una se'n va!!!

Ja ho he dit! He entrat al despatx d'en Jordi i els hi he dit a tots dos, tot el que varem estar parlant al gabinet de crisi! (moltes gràcies nines i nino!) He començat molt nerviosa (estava feta un flam!) els hi he dit que m'havia sortit l'oportunitat d'anar-me'n a l'estranger i s'han quedat parats, NO S'HO ESPERAVEN!!!!
En Jordi no ha reaccionat fins al cap de molta estona, i tot i això s'ha quedat xocat!
Però no han estat bordes, no han incriminat, tot al contrari m'han elogiat i felicitat i m'han dit que era una pena que marxés, que els hi sabia molt greu, i que la putada seria per ells per trobar trobar una persona com jo! No sé si tot és cert però sentir-ho ajuda!
M'he tret un gran pes de sobre, necessitava fer-ho ja perquè els nervis m'estaven consumint. Ara que ja els hi he dit , sembla que tot és més rodat, ja he passat la part dolenta, ara només bé temps de canvis, això és bo! A més he aconseguit que em preparessin els papers de l'atur! també és bo!
Em sento super agraïda per tots els que us heu alegrat per mi, per aquesta decisió i per aquest moment, pensava que no arribaria mai però ja és aquí! ´
Queden 3 setmanes per marxar de TVNS, els 3 de juliol serà el moment! i després a Islàndia!

Avui és el moment!

queden 76 dies

78 dies i restant!

78 dies!
Això no s'atura! Els nervis creixen, sento que tinc mil coses a fer i que estic estancada en el mateix punt, els hi he de dir als meus caps que me'n vaig de l'empresa, que difícil!
Han passat 2 anys des que vaig entrar per primera vegada a TVNS i no em dóna la sensació que hagi passat tan temps! Són moltes les coses que sumen (experiència, la gent que he conegut, els contactes, ...) i moltes les que a hores d'ara ja comencen a restar (la paciència, l'alegria, les ganes de treballar,... ) Tinc unes ganes infinites de tancar aquest cicle en aquesta empresa però fer-ho m'atemoritza, el perquè no el sé! això és el que em fa més por, no saber perquè aplaço cada dia un fet inevitable, te una data de caducitat i m'estic encaparrant que hi he d'arribar, però perquè? No cambiarà res, d'abans a ara, no hi ha més projectes, ni tampoc canviarant les responsabilitats d'aquests últims dies. Tinc la sensació que en el moment en què ho sapiguen ells dos es convertiran en ogres amb la intenció de fer-me passar les pitjors 3 setmanes de la meva vida!
Quin horror! No ho vull! No m'ho mereixo!
Necessito fer-me forta, tenir un bon discurs, he d'aconseguir tot el que vull, si no ho faig em perjudico a mi mateixa!

El moment és ara!

El compte enrere comença

Queden 80 dies per començar la volta al món!
És broma que vagi a fer la volta al món, però no ho és el fet que me'n vagi a veure i a conèixer nous móns, me'n vaig, però no per sempre, és una nova etapa que comença i que s'obre davant meu amb moltes il·lusions i esperances. Estic frisossa de començar-la i no puc fer res més que començar el compte enrere!
Així doncs 80!